agost Anem cap a casa

Ja va bé la màquina de ràdio i a les 10 li porten a fer-la. Tot i que només és la quarta sessió ens envien ja cap a casa, des d’on farem les sis que falten. Dimarts 8 d’agost.

Marxem amb una ambulància, la Vera asseguda a la cadira de rodes i amb la cotilla ben col·locada. Una recepta de tots els medicaments. La injecció posada per impedir el cicle ovàric i totes les hormones que se’n deriven. El pegat de morfina. Està molt bé ara, no deixen patir gens als malalts.

A casa s’està millor. Es passa quasi tot el di asseguda. Vull comprar un pastiller però al final no el compro. La Vera no és una senyora gran que es fa embolics. Sap el que s’ha de prendre i quan s’ho ha de prendre.

Dia 9, dimecres, cinquena sessió de ràdio. La ve a buscar una ambulància compartida, però al final hi va ella sola. Quan s’està esperant li truca la dra. Morillas, i li diu que pugi a veure-la. Li explica tot el que s’anirà fent a continuació.

10 i 11 sisena i setena sessió de radio. Dissabte i diumenge, res

Dilluns la sessió 12. També la visita la radiòloga. La pell bé, res de cremades. Li rebaixa la cortisona.

Dimarts festa, 15 d’agost. Dimecres 16 i dijous 17, radio.  Avui ha estat el darrer dia.

Acasa, on ja portem nou dies s'està molt millor. La Vera porta la cotilla tot el dia. A més, sota recepta mèdica- li han comprat un caminador, doncs desp`res de tans dies estirada... sáixeca, camina...

Jo hi vaig cada tarda, però el que porta el pes es en Saul.